NOMS: Heliantem
aspre. Castellà: Jarilla cenicienta.
 |
| Helianthemum asperum |
SINÒNIMS: Helianthemum asperum subsp. asperum Lag. ex Dunal; Helianthemum asperum var. roussaei Dunal
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània. Endemisme ibèric, del centre, est i sud-est de la península.
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.
Creix als matollars de romer i timó, en sòl calcícoles o margosos. Fins els mil
metres d’altitud.
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que
defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que
tenen les gemmes persistents a un nivell de terra
inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ:
Planta perenne, sufruticosa, cespitosa, molt ramificada des de la base, amb
tiges ascendents, tortuoses i tomentoses
Fulles oposades
oval-lanceolades amb el marge revolut, amb pèls per l’anvers i pel revers.
Estípules linear lanceolades amb pèls
Flors en
inflorescències simples en cima unilateral amb pèls híspids. Bràctees més
curtes que els pedicels i linears. botons florals cònics amb l'àpex torçut. Els
tres sèpals interns amb costelles primes i híspides; els dos sèpals externs
molt petits, menys de la meitat de llargària que els interns, linear-espatulats
i ciliats. Corol·la amb cinc pètals blancs maculats lliures d’aproximadament un
centímetre. Floreix a la primavera, entre febrer i juny
Fruit en càpsula
ovoide pubèrula dehiscent, que queda dins del calze, amb llavors rogenques.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Helianthemum
només s’obrin quan la temperatura és
superior a 20 0 C, és a dir, que necessiten el calor del sol per
desplegar els seus pètals. Pot ser per això tenen un cert fototropisme positiu,
és a dir, que orienten la corol·la cap al sol.
USOS I PROPIETATS:
No hem trobat usos específics per aquesta espècie però diverses espècies i
híbrids de heliantems s’empren en jardineria, especialment per a rocalles, i
aquest podria ser un bon candidat.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Helianthemum
deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon”
que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al
sol.
L’epítet específic asperum
ve del llatí. “asper” aspre, agut, punyent: per la presència
d’òrgans espinosos, punxants, punxents, etc.
Helianthemum asperum
va ser descrit per Mariano Lagasca y Segura i publicat en Prodromus
Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 1: 283. 1824.
Família Cistaceae
